Article publicat a l’exemplar de Novembre de la revista Arròs amb Salseta.
Després de les darreres publicacions de la comptabilitat nacional, la majoria dels experts coincideixen en afirmar que la recuperació que es visualitza a dia d’avui és una recuperació dèbil i que cal interpretar-la amb molta prudència, ja que tardarà bastant de temps a notar-se significativament a peu de carrer.
Cal destacar també que, per molts de discursos catastrofistes o perillosament optimistes que escoltem normalment des del sector polític, referents a l’evolució de la situació econòmica, el que manen i els que no menteixen ni per interessos partidistes ni electoralistes son els números i la comptabilitat. Per tant, un consell molt valuós que donen molts economistes és el de que si volem visualitzar de manera realista i aïllada d’interessos la situació econòmica ens centrem en l’anàlisi de la comptabilitat i dels indicadors macroeconòmics que ens proporcionen organismes objectius i tècnics.
Anem a analitzar amb una mica més de detall les darreres dades publicades sobre factors claus com el consum privat o la demanda immobiliària.
Pel que fa al consum privat de les famílies espanyoles, les xifres dels darrers quatre trimestres han estat esperançadores, però hem d’interpretar-ho de prim compte…
Els discursos del ministre d’economia suggereixen que aquest creixement del consum (0,6% de mitja) es mantindrà o inclús creu que millorarà.
Però quan s’analitzen detalladament els factors que provoquen aquesta millora del consum, la cosa canvia una mica.
Aquest lleuger creixement del consum ha estat impulsat per una reducció de la taxa d’estalvi de les famílies (reducció 1,5 punts, fins a situar-se al 9,4%) i per la marcada tendència a l’alça de la concessió de nou crèdit (+3,90% interanual). Per tant, el que trobem a faltar per poder afirmar que aquesta bona tendència del consum es mantindrà o millorarà és l’increment de la RBDH (Renta Bruta Disponible de les famílies), ja que és aquest l’element primordial i vertaderament impulsor del consum a mitjà o llarg termini.
Per augmentar la RBDH és necessària una millora del mercat laboral i de les polítiques de retribució dels treballadors, ja que es sol estimar que les rentes salarials suposen un 70% de la RBDH.
És a dir, que tot i que la RBDH compti amb la lleugera millora del mercat laboral és molt improbable que el consum de les llars pugui mantenir aquestes xifres. Si fos així, en dos anys la taxa d’estalvi es situaria per davall del 7%, xifra una mica utòpica creiem.
Per altra banda, un factor positiu que podem observar és la estabilització de la demanada immobiliària a espanya, fet profundament necessari donada la gran dependència d’aquest sector de l’economia espanyola.
La principal contribució a aquesta estabilització és clarament la recuperació de la demanda estrangera. Aquest fet que ens beneficia més a regions com les illes ja que el 88% de la compra d’habitatges per part d’estrangers s’ha concentrat en la costa mediterrània i a les illes, fet que ha afavorit la reducció de l’excés d’oferta de les regions que concentren més del 50% del stock total d’habitatges nous per vendre.
Esperem que a aquest augment de la demanda estrangera s’hi pugui sumar la millora de la demanda nacional per tal de millorar la situació del sector que més pesa dins la motxilla de l’excursionista que te com a objectiu arribar al cim de la altíssima muntanya de la recuperació econòmica.
El com, en detriment de qui i de quina manera s’han assolit aquestes petites millores és un altre tema molt qüestionable…
lltorrens_ 