Article publicat a l’exemplar de Juny de la revista Arròs amb Salseta.

En aquesta ocasió intentarem analitzar breument el concepte de consolidació fiscal, un concepte senzill de definir, però complex i conflictiu a l’hora d’aplicar-lo.
En el cas d’Europa la consolidació fiscal no és més que fixar límits al dèficit i l’endeutament dels països membres per evitar conductes d’excessiva despesa.

Posem per cas que un nin de cinc anys agafa 10€ de la seva guardiola, va al Txiri d’en Tòfol i agafa un empatx dels grossos. Doncs bé, segurament la mare del nin posarà límit al nombre de “Xuxes” que pugui comprar el seu fill perquè no torni a passar el mateix.
(Els empatxats seríem Espanya i la nostra mare la senyora Merkel).

Una bona gestió de la política fiscal necessita de l’alternança entre superàvits i dèficits, però el problema ve quant els dèficits en èpoques de recessió són majors als superàvits en èpoques d’expansió, ja que això suposa generar endeutament.
Davant una situació com aquesta es dificulta el consens, ja que en el procés es veuen afectats molts interessos partidistes i dels lobbies a l’hora d’ajustar les polítiques de despesa per no superar els límits establerts per la nostra mare Merkel. Aquest cas rep el nom de Guerra de debilitament.

Degut a la falta de disciplina fiscal a Europa, la majoria dels països afrontaren la gran crisi financera i econòmica amb un excessiu deute i dèficit públic. Davant aquesta situació una de les mesures quasi obligades passa per aplicar una consolidació fiscal que, resumidament, es tracta d’una política on l’estat actua augmentant els imposts o reduint la despesa pública amb l’objectiu d’aconseguir un nivell d’endeutament que no superi el fixat en el procés.

Actuar amb un elevat endeutament duu lligats inconvenients pel govern com per exemple, que les famílies, en sospitar que el govern pot aplicar una política fiscal contractiva (augmentant impostos) per augmentar ingressos, reduirien el consum i, per tant, augmentarien l’estalvi amb l’objectiu d’afrontar aquesta càrrega fiscal.

La situació límit que es vivia a Europa va dur a països com Espanya a l’actualització del programa d’estabilitat 2010-2014, mantenint el dèficit en relació al PIB al 3%. Amb aquest programa es pretén recuperar una confiança perduda de l’economia espanyola. Ara bé, és necessari que aquest programa incorpori un mecanisme de sancions per aquells països que superin les restriccions establertes per donar credibilitat al programa ja que, com deia l’economista Javier Andrés <<si mirem al passat, millorar l’efectivitat de la política fiscal passa per imposar límits>>.

Així doncs, la política fiscal es converteix amb l’instrument adequat a l’hora d’aconseguir un nivell de deute sostenible, ja que aplicar una política monetària no és possible degut a la incorporació a la Unió Europea.