Glosa que vaig redactar un dia d’inspiració durant la passada Vermada de Binissalem.

Cada dijous de sa vermada,
m’aixec amb una mala tramada.
Hi ha gent que no ho enten,
però bé que venen amb so tren.
Aquests dies tots som soldats,
i no mos fan por ni killos ni sotracs.
Es cos mos torna de ferro grec,
que ni se vincla ni fa crec.
Tots ensatam metles amb sa niua,
i nose amb que fer rimar niua.
A dins es cap només menjar, beure i no creure,
i esta clar que a tothom li fuig es reuma.
Volem vi ! I a s’ajuntament li deim que amb una gota no mos basta,
perque no estam fets d’aquesta pasta
Permi dire basta,q ja me fuig s’olla,
però de fideus me la fotré a s’olla.

VISCA SA VERMADA!